Tots els secrets de la poda de raïm de primavera per a principiants

Pros i contres de la poda de primavera

Podeu trobar molta informació en línia sobre la poda adequada del raïm per a principiants. Per descomptat, veure és creure. Tanmateix, és important abordar el tema amb responsabilitat, per la qual cosa una base teòrica també és essencial. Alguns defensen la poda de tardor, però només es pot prendre una decisió després de sospesar tots els avantatges i desavantatges de la poda de primavera.

Parlant dels beneficis, el primer que cal destacar és l'augment del rendiment del raïm. Les baies es tornen més nombroses, la seva comercialització i sabor milloren, i sovint es tornen més grans. A més, la collita madura més ràpidament en les vinyes podades. No cal dir que podar i escurçar els sarments simplifica significativament la cura de la vinya. La poda formativa ajuda a donar forma a la planta perquè els seus sarments creixin de manera més ordenada, mentre que la poda sanitària garanteix un accés lleuger a les branques a tots els nivells, una ventilació adequada i evita la propagació de malalties i plagues.

Caldria destacar que el procediment també té els seus inconvenients. Qualsevol intervenció és estressant per a un organisme viu. A la primavera, quan la planta desperta del seu període de latència i comença a absorbir activament els nutrients alliberats per la saba, qualsevol dany pot causar deshidratació i pèrdua de vitalitat. És per això que els jardiners experimentats insisteixen en la màxima importància de la poda abans que la saba comenci a fluir.

Un jardiner novell també pot podar massa brots, cosa que afectarà la immunitat del raïm, debilitant la seva resistència a malalties, plagues i condicions meteorològiques adverses.

Vídeo: Poda, tall i pessigament de raïm

En aquest vídeo, un expert explicarà com podar, alimentar, eliminar brots laterals i propagar el raïm mitjançant esqueixos.

Normes per dur a terme el procediment

Abans de podar les vinyes a la primavera, cal decidir el moment. Podar massa aviat pot provocar danys importants per gelades i la mort de la vinya. Teòricament, el procés es pot dur a terme de dues maneres: durant els primers dies càlids, quan la temperatura de l'aire arriba almenys als 6 °C i les vinyes comencen a despertar; o poda posterior, durant la inflor dels brots. Tanmateix, anys d'experiència demostren que aquesta última opció comporta el risc de desnutrició.

Una de les coses més importants que cal fer és preparar les eines. Necessitareu una serra petita, un ganivet afilat i unes tisores de podar.

Tot s'ha de desinfectar a fons, ja que en cas contrari poden entrar espores de fongs o larves de plagues als talls. Si queden talls grans després de podar brots grans, s'han de segellar.

Les dents de la serra han de ser petites i fines, i la fulla prima per evitar que la serra es mogui durant el tall. Les tisores de podar i el ganivet han d'estar esmolats perquè tallin els brots d'una sola passada sense trencar-los. Seguir aquestes regles ajudarà a evitar errors:

• traieu les branques seques, malaltes i danyades, fins i tot si el vostre pla requereix que es quedin;
• Els brots només es poden retallar amb eines prèviament tractades (desinfectades). Els talls no han de ser irregulars ni amb rebaves, sinó suaus i uniformes.
• talleu la vinya en angle recte, deixant poc més de 10 brots;
• Deixeu els brots que creixen més a prop del tronc per reemplaçar-los;
• La vinya que es deixa com a vinya fructífera ha de ser força gruixuda, d'almenys 6 mm de diàmetre.

Característiques de la formació de la primavera

Les imatges ajudaran a reforçar el material teòric. Podar correctament el raïm a la primavera és una tasca que no és difícil de resoldre. La clau és eliminar tots els ceps sobrants (seques, febles, infectades o que creixen incorrectament) i deixar els brots necessaris per a un major desenvolupament i fructificació.

Es recomana conservar les anomenades "mànigues", o vinyes velles, que regulen el flux de nutrients per al creixement i desenvolupament normal dels brots joves. Per a aquest propòsit, es seleccionen branques fortes, no gaire velles, que creixen a prop del tronc. Si, amb el temps, una "màniga" deixa de funcionar correctament, es substitueix.

Després, es deixen vinyes joves i sanes, que produiran la major part de la collita. Normalment, es deixen fins a quatre vinyes madures i es treuen els brots joves sobrants (febles o de creixement deficient). Una bona regla general per a principiants és deixar una vinya per cada deu brots. Al principi, us pot espantar l'aspecte nu de l'arbust, però molt aviat estarà cobert de vinyes i fulles joves. I la collita resultant us sorprendrà.

Les branques tallades sanes no s'han de llençar; es poden utilitzar amb finalitats medicinals.

Després de la poda, la saba pot filtrar-se pels talls (especialment els grans). Una pèrdua important de saba afectarà el rendiment de la vinya, per la qual cosa cal segellar les ferides. Això es pot fer amb pintura, cera, solució de clorat de magnesi o lligant-les amb filferro d'alumini. Feu servir el filferro amb molta cura; si lligueu el filferro massa fort, la branca es pot assecar.

També és important donar forma correcta a la vinya. Per fer-ho, el capçal es col·loca gairebé a nivell del terra. El segon any, la vinya es poda per la meitat, deixant dos brots amb diversos brots. L'any següent, es deixen quatre vinyes i es lliguen amb filferro en forma de ventall. Això forma una "màniga" de vinyes que produiran brots addicionals. Normalment, només es conserva la part superior, la tija fructífera, cada any.

Aquest mètode s'utilitza per a la poda de raïm de primavera. Una poda adequada garanteix el creixement i desenvolupament de la vinya, així com una collita abundant i deliciosa. Tanmateix, és important recordar que sense seguir totes les instruccions de cura, ni tan sols la poda salvarà la vinya.