Què cal fer i per què les fulles de raïm es tornen grogues i s'assequen?

Principals motius

El raïm és una planta molt exigent i amant de la calor; requereix molt de sol, però també prospera amb la humitat. Un reg insuficient, que pot provocar sequedat fins i tot a la capa superior del sòl, afecta immediatament les fulles i és la raó més comuna per la qual les fulles del raïm s'assequen. Si la planta no es rega regularment, les petites arrels s'assequen, els nutrients deixen d'arribar a les tiges i la planta comença a marcir-se.

Una altra raó per la qual les fulles groguenques poden ser la manca de llum solar. Si la vinya està a l'ombra o el temps està ennuvolat durant molt de temps, heu d'estar preparats perquè les fulles comencin a tornar-se grogues gradualment. La vinya tampoc tolera el fred, la humitat elevada i les fluctuacions de temperatura.

En aquestes condicions, la planta deixa de desenvolupar-se normalment, les fulles es tornen grogues i s'assequen, i es cobreixen amb una capa. Aquestes són les causes més comunes que es poden eliminar amb la cura adequada. Tanmateix, hi ha causes més greus d'assecatge de fulles en raïm que requereixen una intervenció immediata del jardiner. Aquestes es tractaran més endavant en l'article.

Malalties

Sigui quina sigui la malaltia que afecti la vinya, els seus primers símptomes solen incloure fulles groguenques i moribundes. Això es deu a l'afebliment general de la planta i al desig de conservar la seva energia. Les malalties següents poden causar groguenc i pèrdua de fulles:

1. Marxida per verticil·liosis. Una malaltia fúngica que ataca inicialment el sistema radicular. Les arrels danyades no poden transportar nutrients, cosa que fa que les fulles es tornin més clares, s'assequin a les vores i es marceixin. En 2 o 3 anys, una vinya infectada pot morir completament.
2. El míldiu és un dels fongs més perillosos per al raïm. Apareix com a taques clares a la superfície superior de la fulla i una capa blanca o marró a la part inferior. Les espores del fong es transfereixen ràpidament a les baies: els raïms verds es marceixen i es poden assecar, mentre que els madurs simplement es podreixen.
3. La clorosi (un trastorn de la formació de clorofil·la) es desenvolupa més sovint en sòls carbonatats, on l'absorció de nutrients, inclòs el ferro, es veu afectada. Les fulles afectades apareixen de color clar i cauen en massa. Si la clorosi no es tracta ràpidament, les vinyes joves deixaran de créixer i els raïms desenvoluparan un sabor desagradable.
4. La floridura grisa és una altra malaltia fúngica que explica per què el raïm s'asseca. El fong prospera en ambients càlids, per la qual cosa està actiu des de la primavera fins a la verema. La podridura pot danyar totes les parts de la vinya. Es manifesta com una capa grisa i esponjosa i la caiguda de fulles. Les baies infectades es podreixen.

Plagues perilloses

Els àcars, els pugons i altres plagues microscòpiques causen danys importants als raïms.

Estan situats a la part inferior de la fulla, per la qual cosa no sempre són visibles. S'alimenten de la saba de les fulles, cosa que fa que les fulles es tornin primes i seques. Els àcars es poden identificar per la fina teranyina al llarg del pecíol, una capa enganxosa i taques vermelloses a les fulles. Si es detecten aquests símptomes, cal tractar la vinya amb acaricides. Per evitar recórrer a mesures tan dràstiques, inspeccioneu regularment els arbustos.

La manca de fertilitzants

Quan es cultiven raïm en sòls pobres, els jardiners sovint troben deficiències minerals. Tanmateix, aquesta deficiència també es pot produir en sòls fèrtils, sobretot quan la vinya és més vella i els fertilitzants s'apliquen de manera inconsistent. La principal raó per la qual les fulles de raïm s'assequen i perden el seu color original és la deficiència de nitrogen.

Les deficiències de certs micronutrients també causen decoloració de les fulles. Si el sòl és deficient en bor o magnesi, les zones intervenals de la làmina foliar es tornen grogues, després marrons i s'assequen. Les venes, però, romanen verdes. Un marge sec al llarg de les vores de les fulles indica una deficiència de potassi.

Tractament i prevenció

Plantar a la ubicació adequada pot ajudar a evitar molts problemes en el cultiu del raïm. Una vinya ben il·luminada i ben ventilada, situada en un lloc elevat o orientada al sud augmentarà immediatament el rendiment i la resistència a les malalties. També val la pena tenir en compte el clima de la vostra regió i plantar varietats menys exigents i resistents al fred i a les malalties.

Si la malaltia ja s'ha manifestat a les vinyes i les fulles, el tractament ha de ser immediat. Qualsevol malaltia fúngica es pot tractar amb fungicides o agents antifúngics que contenen coure. Una solució de sosa (80 g/10 l d'aigua) és eficaç contra la floridura grisa en les primeres etapes. Els biopreparats com Gaupsin i Fitoverm proporcionaran una protecció completa per a la vinya contra plagues i malalties.

Una cura adequada i mesures preventives tenen un efecte beneficiós sobre la salut de la vinya. Afluixar regularment el sòl, especialment després de regar, millorarà la circulació de l'aire i evitarà l'estancament de l'aigua. Això reduirà la probabilitat de malalties fúngiques.

A la primavera, cal ruixar les vinyes amb brou de Bordeus (1%): aquesta és una mesura preventiva eficaç contra diverses malalties. A la tardor, elimineu i cremeu a fons les restes vegetals, que també destruiran les espores de fongs. Per no passar-vos per alt res, inspeccioneu regularment les vinyes. Aleshores no haureu de pensar per què s'assequen les fulles de la vinya, què fer al respecte i com tractar aquesta perillosa malaltia.

Vídeo: "Què cal fer si les fulles de raïm es tornen grogues"

Aquest vídeo us mostrarà com combatre el groguenc de les fulles de raïm.