Cultiu de carbassa dolça d'hivern de Benincasa
Contingut
Descripció i característiques
La terra natal de la planta són les regions tropicals del sud-est asiàtic, on creix de manera silvestre. Les formes cultivades de Benincasa estan molt esteses a la Xina, l'Índia, el Japó i altres països asiàtics, on la planta es considera no només un valuós producte alimentari, sinó també un remei medicinal per a moltes malalties. La Benincasa, o carbassa de cera, és una planta anual reptant de creixement ràpid amb un rizoma ben desenvolupat. Les tiges són facetades, primes al llarg de tota la seva longitud (comparable al gruix d'un llapis) i poden arribar als 4 metres de longitud. Les fulles, en comparació amb altres varietats de carbassa, són petites i arrodonides, com les d'un cogombre.
Les flors també són similars a les flors de cogombre, consten de 5 pètals, només que molt més grans: de 8 a 15 cm de diàmetre. Durant el període de floració, els parterres de carbasses tenen un aspecte molt decoratiu: les inflorescències fragants de color groc-taronja sobre un fons verd brillant creen un contrast inoblidable i atrauen molts insectes. Els fruits de Benincasa tenen una descripció molt inusual.
Quan són verdes, es poden confondre amb els carbassons: són igualment verds, oblongs i coberts de truges fines i una capa enganxosa. A mesura que maduren, es tornen llisos, la pell s'espesseix i desenvolupa una densa capa cerosa que protegeix la carbassa dels danys i la pèrdua de sabor. La polpa de la carbassa és blanca, dolça i sucosa, i té propietats medicinals.
Les carbasses de cera vénen en diverses varietats, que varien en mida, forma del fruit i temps de maduració. Poden ser rodones, oblongo-ovales o llargues com un carbassó. El temps de maduració varia de 60 a 120 dies, depenent de la varietat i el clima, però la Benincasa és generalment una carbassa d'hivern de maduració tardana, que es cull no abans d'octubre.
Gràcies a una gruixuda capa de cera de color gris blavós, els fruits es conserven bé a casa durant uns 2 o 3 anys. Tant els fruits joves com els madurs són comestibles. Les carabasses joves es mengen com els carbassons: fregides, en vinagre, estofades amb verdures i farcides de carn. Els fruits madurs tenen una polpa més sucosa i dolça i s'utilitzen principalment per a fruita confitada, però també són excel·lents per a aperitius calents i fins i tot sopes.
En climes tropicals suaus, les carabasses de cera poden arribar als 10 kg de pes, però a les nostres latituds, fins i tot amb una cura acurada i unes pràctiques agrícoles adequades, rarament superen els 5 kg. Els fruits madurs es cullen durant l'octubre.
La carbassa no s'ha de guardar al fred, com estem acostumats, sinó en un lloc càlid, preferiblement a temperatura ambient.
Característiques del cultiu
La carbassa Benincasa, descrita anteriorment, és molt calorosa i una mica esgarrifosa. Donada aquesta característica, és millor cultivar-la a partir de plàntules, ja que els brots tendres poden no sobreviure a les gelades de primavera a la superfície. Tanmateix, fins i tot això no sempre és un camí fàcil: els jardiners que no han tingut una bona collita la primera vegada assenyalen que la Benincasa tampoc no es trasplanta bé. Per tant, és millor intentar plantar-la directament a terra, utilitzant diversos mètodes d'aïllament, com ara làmines de plàstic o un parterre escalfat.
Per plantar, trieu una zona assolellada i sense vent. És millor cavar la terra prèviament, afegint-hi humus (5-6 kg/m²) i fertilitzants de fòsfor i potassi a 20-40 g/m². Les llavors o plàntules només s'han de plantar en un sòl ben escalfat. Espaieu les plantes de manera que cada arbust tingui almenys 1,5 m² d'espai. Les cucurbitàcies no són exigents amb els seus predecessors o veïns i es poden cultivar juntament amb altres cucurbitàcies.
La cura és la mateixa que per a altres carabasses: reg regular, afluixar i desherbar la terra i amuntegar una o dues vegades. Les tiges llargues s'han de cobrir amb terra per enfortir l'arbust i proporcionar-li nutrició addicional. És millor treure alguns dels ovaris, deixant només dos o tres dels més grans a l'arbust.
Pros i contres de la varietat
La llarga vida útil de Benincasa, que permet gaudir del seu fruit saludable durant un llarg període, és sens dubte el seu principal avantatge. Només la carbassa Gribovskaya Winter, cultivada al país, té característiques similars i, fins i tot en aquest cas, només es pot emmagatzemar fins a la propera collita. Per tant, l'arribada d'aquesta nova varietat exòtica ha despertat un interès creixent entre els jardiners.
A més, la carbassa Benincasa té propietats medicinals. Gairebé totes les seves parts —la polpa i les llavors— s'utilitzen amb èxit en la medicina tradicional dels països orientals. Per exemple, a la Xina, la polpa s'utilitza com a antipirètic, analgèsic i diürètic. Les llavors de carbassa tenen un efecte tònic, s'utilitzen per tractar trastorns nerviosos i són una delícia quan es torren.
I, per descomptat, el seu valor culinari és precisament la qualitat per la qual es cultiva aquí la varietat Benincasa. Els fruits joves es poden menjar sense cuinar, utilitzar-los en amanides i aperitius freds. Les carabasses madures són excel·lents en cassoles, sopes, plats de verdures calents, farinetes i també com a llaminadures dolces i saludables, com ara sucs i fruites confitades.
És difícil avaluar les mancances de Benincasa, ja que el producte no ens és del tot familiar, però l'únic que es pot destacar és la seva poca adaptabilitat. La carbassa de cera no tolera bé les baixes temperatures, incloses les gelades recurrents típiques del nostre clima. Per la resta, la varietat és molt prometedora.
Vídeo "Benincasa o carbassa de cera"
En aquest vídeo escoltareu una descripció de la varietat de carbassa Benincasa.