Beneficis i usos de la urea per als tomàquets
La urea, o carbamida, és un fertilitzant granular produït en una forma fàcilment digerible. L'element clau del fertilitzant és el nitrogen, que, sota la influència dels bacteris del sòl, es converteix en carbonat d'amoni en molt poc temps.
Per a què?
Com qualsevol altre fertilitzant, la urea activa els processos vegetatius latents de les plàntules de tomàquet, ajudant-les a guanyar força i a créixer fins a convertir-se en plantes fortes i saludables. El seu ús està molt estès durant l'etapa de creixement de la plàntules, ja que el component nitrogenat optimitza el desenvolupament de l'arrel i de les parts superficials de la planta.
Quan es trasplanten les plàntules a terreny obert, els fertilitzants nitrogenats en realitat dificulten el creixement del tomàquet en lloc de promoure'l. Això passa perquè la planta se centra més en el creixement del fullatge que en la floració i la formació de fruits.
Per tant, durant els primers mesos de vida al jardí, és millor no aplicar fertilitzant nitrogenat.
Quins són els símptomes del creixement del tomàquet que indiquen que la planta necessita fertilització? En primer lloc, el creixement és massa lent. La manca de micronutrients i macronutrients al sòl provoca "inanició", que naturalment afecta la velocitat i la qualitat del creixement. En segon lloc, els brots febles, prims i trencadissos són un signe de creixement deficient. Un altre signe és la deformació de les fulles, el groguenc i la caiguda prematura de les fulles. A més, durant la floració, una planta inanida produirà inflorescències poc desenvolupades que cauran prematurament, cosa que afectarà la collita al final de la temporada.
La urea es pot utilitzar per nodrir els tomàquets o les seves plàntules per donar-los un avantatge, però un ús massa freqüent pot arruïnar fins i tot els cultius més productius. El principal avantatge de la urea respecte a altres productes d'aquesta línia és que no crema les fulles tan agressivament com, per exemple, el nitrat d'amoni, cosa que facilita la seva cura.
Proporcions
Abans d'aplicar fertilitzant als parterres, cal diluir-lo per regar o barrejar-lo amb altres tipus de fertilitzant per aconseguir els resultats més eficaços i beneficiosos. Necessitareu 25 grams de pols o grànuls per metre quadrat de plantació. Diluïu-los en 10 litres d'aigua. Utilitzeu 1 litre de la solució preparada per a cada planta. Quan trasplanteu les plàntules de tomàquet de les caixes als parterres, afegiu 3-4 grams de la solució a la terra dels forats i barregeu-les.
Se sap que la urea acidifica el sòl, per la qual cosa cal neutralitzar-la. Es pot utilitzar pedra calcària per a aquest propòsit, a una raó de 150 grams d'urea barrejada amb 80 grams de pedra calcària per cada 10 metres de llit de jardí.
L'alimentació de les arrels durant el creixement del tomàquet es fa amb una solució d'urea: 100 grams de la solució es dilueixen en 10 litres d'aigua. També es pot utilitzar una barreja d'urea i monofosfat neutralitzat.
El fertilitzant nitrogenat, com ja hem establert, és molt adequat per fertilitzar les plantes de tomàquet o per afavorir el creixement de les plàntules. Seguint les proporcions descrites anteriorment, podeu fertilitzar fàcilment els parterres durant el reg. Ara vegem el millor moment per aplicar el fertilitzant.
Com fertilitzar
La primera alimentació es produeix durant l'etapa de creixement de les plàntules. Afegiu 1-2 grams a les safates de llavors per accelerar l'enverdiment i el creixement de les plantes.
La segona alimentació es fa quan els tomàquets creixen a terra. Per a aquest propòsit, prepareu una barreja d'urea, superfosfat neutralitzat, excrements d'ocells i cendra de fusta. Aquest fertilitzant s'aplica millor abans de la floració, ja que estimula les funcions vegetatives de la planta, millorant la floració i el quallat dels fruits.
La tercera alimentació s'ha de fer com a mínim 15-20 dies després, per evitar una sobresaturació del sòl i un enverdiment excessiu de les plantacions. Es pot utilitzar una solució de gordolobo barrejada amb urea. Això és ideal per regar al vespre, quan els raigs del sol ja no són tan forts.
La quarta fertilització és situacional. Fertilitzeu la terra si les inflorescències comencen a caure prematurament o no es desenvolupen amb prou vigor. En aquest cas, utilitzeu una barreja d'urea i micronutrients per regar.
També podeu utilitzar una barreja d'urea i permanganat de potassi per regar, però recordeu que la majoria de varietats de tomàquet no toleren l'excés de reg, ja que les arrels perden l'accés lliure a l'aire i comencen a podrir-se.
La cinquena fertilització final també és situacional i té un únic propòsit: donar suport a la planta durant la maduració del fruit. Per regar, utilitzeu 2-3 grams dels següents fertilitzants minerals dissolts en 10 litres d'aigua: sulfat de potassi i magnesi, sulfat de potassi i urea. A més, barregeu la terra dels parterres amb cendra de fusta.
Vídeo: Ús d'urea al jardí
Aquest vídeo us mostrarà com utilitzar la urea com a fertilitzant per al creixement de les plantes i en quines dosis.