Com alimentar els tomàquets per a una collita rica
Contingut
Alimentació de plàntules
Cultivar plàntules de tomàquet és probablement una de les etapes més importants en el desenvolupament d'una planta fruitera. La manera com les plàntules arrelen a les caixes determina com de bé prosperarà la planta al vostre jardí, així com la forma i la mida del seu fruit.
La cura de les plàntules comença amb la preparació del sòl. Normalment s'utilitza terra de plantacions d'ortigues. S'hi afegeixen humus, torba, sorra de riu i fertilitzants de potassi i fòsfor. Un còctel de components minerals i orgànics és la millor solució per alimentar no només les plàntules, sinó també els tomàquets trasplantats a terra oberta.
El llevat per a tomàquets ha demostrat la seva eficàcia. Aquest fertilitzant de creixement es pot preparar fàcilment a casa. Només necessitareu 10 grams de llevat sec per cada 10 litres d'aigua per obtenir un fertilitzant ric per a tomàquets, ja que la solució de llevat es dilueix 1:10. L'objectiu principal d'aquesta solució és estimular els processos vegetatius de les plàntules, ajudant-les a créixer amb un sistema d'arrels ben desenvolupat, tiges fortes i fulles suculentes que protegiran el fruit del sol abrasador.
El fertilitzant per a tomàquets es pot fer a partir de cendra de fusta. Apliqueu l'extracte de cendra dues vegades durant la temporada de creixement per evitar sobrealimentar les plantes.
L'aplicació principal de fertilitzants es duu a terme mitjançant el reg, ja que és així com els tomàquets absorbeixen millor les substàncies necessàries.
Esquema
Abans de trasplantar les plàntules als parterres, assegureu-vos que hi hagi prou espai entre les plantes. La sobrepoblació privarà algunes plantes de la llum solar, la humitat adequada del sòl i els nutrients. Deixeu almenys 40 centímetres d'espai entre els forats de plantació (per exemple, per instal·lar una xarxa) i 50 centímetres entre les files. Els jardiners sovint obliden això, cosa que resulta en espais reduïts que dificulten el reg, la fertilització i el lligat.
Abans de trasplantar les plàntules, afegiu compost a la terra per crear un "coixí" bàsic per al creixement de les plantes. Es poden afegir fertilitzants de potassi i nitrogen per afavorir que els tomàquets desenvolupin activament el fullatge. Es pot utilitzar una solució de llevat casolana per al primer reg de les plantes trasplantades. Les solucions de bor (àcid bòric) i ortiga han demostrat ser efectives: fan que el reg sigui més ric i nutritiu per als tomàquets.
Cal aplicar el fertilitzant en temps fresc, preferiblement al vespre, per evitar que les plantes es converteixin en un turment. Eviteu que el fertilitzant toqui la fruita, ja que això pot cremar la pell delicada i arruïnar la fruita.
Selecció i tipus de fertilitzants
La pregunta més important d'aquest article és amb què alimentar els tomàquets. La varietat de fertilitzants pot ser aclaparadora fins i tot per a jardiners experimentats, i molt menys per a principiants! Vegem les opcions més populars que podeu utilitzar al vostre jardí.
La fertilització dels tomàquets es divideix convencionalment en diversos grans grups.
Orgànic:
- torba;
- fems;
- compost.
Minerals:
- nitrogen (amoníac líquid, clorur d'amoni);
- fòsfor (superfosfats);
- potassi.
Entre els fertilitzants minerals, cal destacar la urea. La urea, o carbamida, és adequada tant per a l'alimentació radicular com foliar. Els forats de plantació es poden fertilitzar amb una barreja de 25 grams d'urea i 80 grams de pedra calcària per metre quadrat d'espai de jardí. També és possible regar amb urea pura: dissoleu 100 grams d'urea en 10 litres d'aigua. Recordeu que aquest fertilitzant promou l'enverdiment actiu dels arbustos de tomàquet, així que utilitzeu-lo durant la primera meitat del cicle de vida de la planta de tomàquet per evitar danys al fruit.
Els fertilitzants orgànics més populars inclouen el gordolobo i la infusió d'ortiga. Alimentar els tomàquets amb gordolobo afegirà una gran quantitat de micronutrients i macronutrients beneficiosos al sòl, cosa que els ajudarà a prosperar. Les fulles i les tiges de l'ortiga contenen potassi, calci i magnesi, tots els elements necessaris per a un creixement saludable dels tomàquets.
Si no us agrada fer el vostre propi fertilitzant, considereu el Mag-Bor, un fertilitzant soluble en aigua. Els seus ingredients actius inclouen bor i magnesi, que ajuden els tomàquets a desenvolupar tiges fortes i fruits sucosos durant la fructificació. El Mag-Bor també augmenta la immunitat de les plantes a la majoria de malalties i promou la producció de pol·len, cosa que augmenta el rendiment per planta. El Mag-Bor és més eficaç en sòls rics en nitrogen. El bor i el magnesi ajuden a combatre el groguenc de les fulles i l'absència o caiguda dels ovaris.
Alimentació foliar
La cura i la fertilització dels tomàquets es duen a terme en diverses etapes al llarg de la temporada: la primera és quan es planten plàntules a camp obert i les etapes posteriors es duen a terme com a tractaments foliars.
Les plantes de tomàquet requereixen un seguiment especialment acurat després de la formació dels ovaris, just abans que es desenvolupi el fruit. Com que el fruit és vulnerable a les fluctuacions de temperatura, les deficiències o excessos de nutrients al sòl i els efectes dels insectes i les malalties, la fertilització s'ha de fer amb precaució.
Una infusió d'ortiga es pot utilitzar com a fertilitzant segur. Barregeu les tiges i les fulles d'ortiga amb crostes de pa i llevat (els ingredients han de constituir ¾ del volum) i després afegiu-hi aigua. Remeneu la barreja diàriament. La infusió d'ortiga fermenta durant 4 dies. Podeu alimentar els vostres tomaquers amb aquesta barreja fermentada d'ortiga i pa regant o afegint-hi cobertor vegetal.
Sovint s'utilitza una solució de iode per afavorir la maduració del fruit. Les seves propietats antisèptiques tenen un efecte beneficiós sobre la composició del sòl i la salut general de la planta durant el creixement. Barregeu 6 gotes de iode en 10 litres d'aigua i la solució estarà a punt. Regeu amb aquesta barreja no més d'una vegada per setmana. El iode ajudarà a cuidar els tomàquets, evitant l'oïdi i la podridura.
Els excrements d'ocell en una solució són adequats per alimentar els tomàquets durant la floració. Barregeu 1 quilogram d'excrements en 10 litres d'aigua, deixeu-ho reposar durant 4 dies i després comenceu a regar els tomàquets.
El bor i el sucre ajudaran a accelerar el període de pol·linització dels tomàquets. Barregeu un litre d'aigua bullent, 100 grams de sucre i 2 grams d'àcid bòric. Tan bon punt el líquid es refredi, comenceu a regar. El bor enforteix la planta i, essencialment, no requereix cap altra cura.
Fertilització foliar amb Mag-Bor: dissoleu 20 grams de fertilitzant en 10 litres d'aigua. Regeu amb aquesta barreja no més d'un cop per setmana. També podeu ruixar la solució de Mag-Bor sobre les fulles de tomàquet amb un polvoritzador.
La següent opció és una solució de gordolobo. Necessitareu 1 cullerada de sulfat de potassi, 0,5 litres d'infusió de gordolobo i 10 litres d'aigua. Barregeu bé la barreja abans d'utilitzar-la. La quantitat òptima de solució de gordolobo per a parterres és d'1 litre de solució per planta, no més de dues vegades al mes. Es poden afegir tiges d'ortiga a la solució de gordolobo per millorar-ne l'eficàcia.
Recorda que la cura no s'ha de convertir en abús. Un excés de nutrients al sòl és tan perjudicial per als tomàquets com una deficiència.
Si no esteu segurs de la composició del sòl o de la qualitat dels fertilitzants minerals, feu servir opcions més segures: infusió d'ortiga, bor o llevat. Aquesta cura us ajudarà a cultivar fruits bonics amb un sabor excel·lent.
Vídeo: "Com fertilitzar tomàquets sense productes químics"
Aquest vídeo explicarà com aconseguir una bona collita de tomàquets sense utilitzar fertilitzants minerals. Cobrirà els secrets de l'ús de compost per alimentar les plantes.