Cultiu de les millors varietats de groselles grogues aromàtiques

Les millors varietats

Les groselles daurades o grogues es van importar d'Amèrica del Nord. L'arbust ha prosperat a la CEI, no només pel seu excel·lent sabor i ric contingut en vitamina C, carotè, tanins, pectina i àcids, sinó també pel magnífic aspecte ornamental dels arbustos.

Es pot dir que les groselles grogues són una classe separada i diferent. Són més semblants a les groselles.Aquests bells arbustos caducifolis són molt més alts que els que estem acostumats, arribant a una alçada de 3 m, amb una capçada arrodonida i brots de creixement ràpid.El color de les inflorescències i les baies depèn de la varietat.

Si parlem de varietats populars de groselles grogues presentades al nostre país, podem destacar les següents:

• Shafak. Aquesta varietat de mitja temporada és resistent a les gelades i a la sequera, tolera bé la calor i pot produir sense humitat addicional del sòl. Produeix rendiments elevats, fins a 10 kg per arbust. Les baies són de color vermell intens, dolces i àcides, i pesen entre 1,5 i 3,5 g. És resistent a malalties i plagues.
• Venus. Una varietat primerenca, resistent a l'hivern, però que requereix refugi a temperatures superiors a 35 °C. Produeix fruits abundants. Les baies són negres, oblongues i de postres amb un sabor agre. Tolera bé les altes temperatures. És resistent a diverses malalties i plagues.
• Laysan. El nom oriental no és en va: la varietat tolera bé la sequera i les altes temperatures. La collita madura a mitjans de juliol, produint un alt rendiment. Les baies són força grans, d'un color ambre daurat i tenen un sabor agredolç. L'aspecte de l'arbust el fa ideal per a una varietat de finalitats ornamentals.

• Ermak. Es caracteritza pel seu hàbit dens i extensiu, amb cos i alçada. És de mitja temporada, resistent a les gelades i a malalties i plagues. Les baies són grans, fosques, amb un to agredolç i una aroma rica.
• Moscatell. Un arbust alt però compacte. Les baies tenen una aroma i un sabor distintius: dolços, amb un regust de mel i una aroma de moscatell. Productiu, resistent a les condicions meteorològiques adverses i a les plagues. No propens a malalties;
• Isabella. Una excel·lent opció per a climes temperats. Té un període de maduració a mitja temporada. Tolera bé les baixes temperatures i és resistent a malalties i plagues. Les baies són rodones, lleugerament aplanades i tenen un sabor agredolç.

Selecció d'una varietat i plantació

L'elecció de la varietat de grosella és vostra, però heu de tenir en compte no només el clima i les característiques del sòl de la vostra regió, sinó també la compatibilitat de les varietats. Les groselles grogues són extremadament fàcils de cultivar: són molt compatibles amb altres groselles, sempre que planteu diverses varietats diferents per a la futura pol·linització. Plantar i cuidar aquesta baia daurada és pràcticament el mateix que per a altres varietats de grosella.

Les groselles es planten a la tardor, però alguns jardiners prefereixen la primavera en lloc de la tardor. Aquesta és una opció perfectament acceptable si la vostra regió no amenaça l'arbust amb gelades. També és important recordar que la planta s'ha de plantar abans que la saba comenci a fluir o després que hagi acabat. Les groselles no són exigents amb el sòl, però és millor evitar els sòls argilosos pesats. Una zona ben il·luminada o parcialment ombrejada amb sòl fèrtil és ideal.

En un lloc assolellat, les baies maduren més ràpidament i la collita és més abundant. Es pot afegir fertilitzant al forat; el fems, el compost, la cendra de fusta i el superfosfat són excel·lents. També podeu cobrir la zona al voltant del tronc de l'arbust amb torba i fertilitzant. El coll de l'arrel de la plàntula s'ha d'enterrar uns centímetres a la terra per estimular el desenvolupament d'arrels addicionals. Després d'aquest procés, regeu bé l'arbust de nou i cobriu la terra amb humus.

Cura i propagació

Les groselles grogues no requereixen tantes cures com altres varietats. Només necessiten poda regular, fertilització i un programa de reg òptim. Un reg inadequat pot afectar negativament la collita. Les groselles daurades no requereixen reg freqüent, però sí que requereixen una hidratació completa durant el període de fructificació i després de la collita.

Descuidar el reg pot afectar l'absorció de nutrients, cosa que afectarà el creixement dels brots i el quallat dels fruits. Si les pluges de tardor són escasses, cal regar l'arbust abundantment abans de l'hivern per evitar les congelacions dels brots.

Cal desherbar i afluixar periòdicament la terra al voltant del grosell. Les groselles daurades també requereixen una poda oportuna per eliminar les branques seques, danyades i de creixement anormal. La poda també ajuda a rejovenir el matoll. Els jardiners experimentats assenyalen que els brots de més de cinc anys deixen de produir una collita abundant i perden el seu aspecte atractiu.

També s'han d'eliminar els brots joves que creixen cap a l'interior. Es recomana podar els brots principals sans i forts per afavorir l'aparició i el desenvolupament de branques laterals fortes. Tanmateix, és millor eliminar el creixement d'un any, ja que en cas contrari es robaran nutrients als brots principals.

Les groselles només s'han de podar durant el període de latència, abans o després que la saba comenci a fluir. Quan deixi d'aparèixer un nou creixement a la zona de les arrels, cal substituir l'arbust. Fertilitzeu les groselles dues vegades l'any amb fertilitzants minerals i orgànics complexos. Per a l'hivern, cobriu l'arbust amb una capa gruixuda de torba o cobertora de fem de vaca.

La propagació de la grosella es fa més sovint per llavors o esqueixos; l'empelt és menys comú. Això no vol dir que l'empelt sigui impossible, però aquest mètode pot provocar canvis varietals i afectar el rendiment i el sabor de les baies.

Cultivar groselles a partir de llavors requereix força temps: cal estratificar les llavors, sembrar-les en forats preparats especialment i, a continuació, trasplantar les plàntules germinades a un lloc permanent. La propagació per esqueixos també té els seus inconvenients: cal podar la branca correctament, seleccionar l'esqueix adequat i esperar que arreli. Les plàntules són la millor opció per a la propagació. Només cal assegurar-se de triar plantes amb arrels sanes i no danyades.

Resistència a malalties i plagues

La cura ha d'incloure la prevenció de malalties i plagues. Gairebé totes les varietats de grosella són resistents a malalties i plagues. Però és millor prevenir que curar. Per aconseguir-ho, els arbustos es tracten amb preparats que contenen coure abans de la temporada de creixement. Més tard, es poden utilitzar tractaments bioquímics que no representen cap risc per a la salut.

Segueix els nostres consells i la bellesa de les groselles daurades et delectarà durant molt de temps.

Vídeo "Grosella daurada"

Aquest vídeo us explicarà les característiques interessants d'aquesta varietat poc convencional de grosella.