La història i les principals tradicions del Dia de la Trinitat

Història i descripció de les vacances

El Diumenge de la Trinitat, o Pentecosta com se l'anomena sovint en cercles eclesiàstics, és una de les grans festes cristianes. Malgrat les diferències entre l'ortodòxia i el catolicisme, és celebrat pels seguidors d'ambdues religions. L'origen d'aquesta festa es remunta al Nou Testament, que descriu l'aparició de Crist als apòstols amb instruccions destinades a preparar-los per al descens de l'Esperit Sant.

El descens va tenir lloc 10 dies després de l'ascensió i es va aparèixer als apòstols primer com un so que ho consumia tot, després com a foc. El foc va ser compartit entre els apòstols i, en acceptar-lo, van obtenir la capacitat de comunicar-se en totes les llengües conegudes, portant el cristianisme a totes les nacions. Per aquesta raó, la Trinitat és també la festa de la fundació de la Santa Església.

La Trinitat de Déu —Déu Pare, Déu Fill i l'Esperit Sant— dóna nom a la festa, que simbolitza la unitat divina que crea el món i atorga la gràcia. La celebració de la Trinitat cau el cinquantè dia després de la Pasqua, d'aquí el seu segon nom popular.

La festa en si consta de dos dies: el primer celebra la Santíssima Trinitat i el descens de l'Esperit Sant (Dia de Pentecosta), i el segon honra l'Esperit Santíssim i vivificant (Dia de l'Esperit). La festa es va establir al segle IV, després de l'aparició del dogma de la Trinitat. La Rus' va adoptar la celebració només tres segles després del baptisme. L'extraordinària popularitat de la festa es demostra no només pels seus serveis religiosos generalitzats, sinó també pels nombrosos rituals i costums populars que s'hi associen.

El símbol de la Santíssima Trinitat, representat no només en icones i relíquies de l'església, és un triangle equilàter, que indica la igualtat dels components de l'essència divina. El simbolisme següent també és ben conegut: la mà simbolitza el Pare, l'anyell, el Fill, el colom, l'Esperit Sant.

Vídeo "Tradicions per al Dia de la Trinitat"

Aquest vídeo us explicarà les principals tradicions del Diumenge de la Trinitat.

Serveis divins

A les esglésies, la festa comença amb un servei solemne: una vetlla de tota la nit, una litúrgia festiva i vespres, durant les quals demanen l'enviament de l'Esperit Sant i commemoren els difunts.

L'extraordinària esplendor i bellesa de les decoracions testimonien la importància i la grandesa del dia. El cànon estipula que el servei se celebri amb ornaments verds, ja que el verd es considera un símbol del poder vivificant i creador de l'Esperit Sant.

Durant el servei, demanen perdó dels pecats i salvació pels morts, esmentant els que van morir de morts no naturals. Els que no poden assistir a l'església poden pregar a casa, davant de les icones. Aquest dia, totes les pregàries seran escoltades i acceptades.

Ritus i tradicions populars

La celebració de la Trinitat va quedar tan arrelada a la vida de la gent que molt aviat, a més dels serveis religiosos, van sorgir tradicions i costums populars per celebrar la festivitat. Molts d'aquests encara s'observen avui dia.

Decoració de la llar

La vigília del dia significatiu, les cases i les esglésies es netegen meticulosament i es preparen tota mena de festes fastuoses. Totes les habitacions i tanques es decoren amb branques de bedoll o d'auró, i els terres es cobreixen amb herba acabada de tallar. Històricament, es creia que aquestes branques actuaven com a talismà contra la mala sort i la desgràcia, i les herbes estaven imbuïdes de poders curatius especials. La gent intentava vessar almenys una llàgrima sobre les herbes recollides en aquests dies especials per evitar la sequera de l'estiu.

Què es pot i què no es pot fer

En aquest dia, és costum obrir hospitalàriament les portes de la casa i mimar els membres de la família i els convidats amb plats festius i productes de forn. Tradicionalment, les mares de noies solteres guardaven un tros del pastís de celebració fins al casament de la seva filla, per assegurar-se que la seva vida familiar fos feliç i pròspera.

Com en qualsevol festa ortodoxa important, el Diumenge de la Trinitat no s'ha de contaminar amb pecats, calúmnies, agressions, baralles, orgull o hipocresia. Els que s'han barallat s'han de reconciliar i perdonar mútuament, els necessitats han de ser ajudats i els que pateixen han de ser consolats. Les verdures utilitzades per decorar la casa o l'església no s'han de llençar. S'han de cremar després del Diumenge de la Trinitat.

En aquest dia, era inacceptable dedicar-se a treballs pesats, especialment qualsevol treball agrícola. També es desaconsellava casar-se en aquest dia, ja que la vida matrimonial prometia ser difícil i plena d'adversitats. Tanmateix, demanar esposa en aquest dia es considerava molt afortunat. Nedar estava prohibit, ja que la gent creia que les sirenes sortirien del fons marí aquest dia i podien fer qualsevol cosa a un nedador descuidat, fins i tot arrossegar-lo al fons.

L'Església prohibeix qualsevol endevinació del futur, però els costums van resultar més forts que la prohibició.

Endevinació

Les noies joves solteres solien utilitzar l'endevinació per descobrir el seu futur, el nom del seu promès, l'amor i el matrimoni. Una de les més populars era l'endevinació amb una corona. En una nit festiva, les noies teixien una corona de certes herbes i la deixaven al pati durant la nit. Una corona pansida era un signe de problemes menors, mentre que una de fresca significava prosperitat.

També es feien flotar corones amb espelmes enceses riu avall. Una corona que s'enfonsava prop de la riba significava una relació de curta durada, una que flotava riu avall significava una trobada fatídica, i una que arribava feliçment a la riba significava un casament ràpid.

L'endevinació del futur amb herba de Sant Joan era molt popular, l'objectiu de la qual era descobrir els sentiments d'un ésser estimat: s'havia de retorçar l'herba fins que aparegués suc; si el suc era clar, els sentiments no eren corresposts, el suc vermell significava forts sentiments mutus.

Signes i creences

El propòsit dels presagis i les supersticions era predir el futur proper. El seu significat estava confirmat per segles d'experiència popular. Unes vacances plujoses significaven un estiu plujós, però una bona collita de bolets. Les herbes tenien propietats curatives, i una persona trobada per casualitat al bosc podia ser un esperit del bosc.

Els trons i els llamps significaven l'expulsió dels mals esperits, que es podien apaivagar deixant menjar al bosc. Un temps clar significava un any fructífer. A més, el diumenge de la Trinitat, la gent podia comunicar-se amb els difunts decorant les seves tombes i visitant el cementiri per conversar-hi, enviant-los un missatge de record i dolor en forma de menjar deixat a les seves tombes.