Descripció detallada i recomanacions per al cultiu de la pera de marbre

Descripció de la varietat

Aquesta varietat es va crear mitjançant la cria selectiva i l'encreuament de dos cultivars populars: la Lesnaya Krasavitsa i la Michurin's Winter Bere. Tanmateix, tot i que un dels seus "pares" és una pera resistent a l'hivern, la pera Marble no és particularment resistent a les gelades. Durant les gelades de primavera, les flors es poden congelar completament i desaparèixer.

L'arbre és relativament baix, rarament supera els 4 metres d'alçada. La capçada és moderadament densa i amplament piramidal. Les branques són fortes i creixen rectes cap amunt. La formació de brots és feble i inactiva. Les branques joves són de color marró vermellós, mentre que l'escorça del tronc i les branques madures és de color verd pàl·lid amb un to grisenc. Petites lentícel·les cobreixen densament el tronc. Els brots estan corbats allunyant-se de les branques, tenen forma triangular i són de color marró. Les fulles són de color verd brillant, glabres, ovalades i punxegudes. Els pecíols són curts i pàl·lids.

La perera floreix amb petites flors blanques de doble flor. Les flors en forma de plat tenen pètals lleugerament tancats i pistils i estams paral·lels. La planta comença a donar fruits entre el sisè i el setè any. Els fruits tenen una forma clàssicament regular i un pes mitjà. La pell és densa, brillant, de color groc-verdós amb taques bordeus. La polpa és de gra gruixut i suaument cremosa.

Característiques d'aterratge

Per assegurar-vos que un arbre arreli, creixi vigorosament i prosperi, cal seleccionar una plàntula sana i la ubicació ideal. Per descomptat, també és important seguir les pràctiques de plantació adequades. Es recomana comprar material de plantació a botigues especialitzades o vivers de fruites. L'edat ideal per a una plàntula és de dos anys: el seu sistema d'arrels ja està prou desenvolupat, però no tan gran com per poder ser danyat durant l'excavació. Les arrels han d'estar sanes i ben desenvolupades, sense cap dany.

És millor triar un arbre amb un cepellón que romangui unit a les arrels. La capçada ha de constar de diverses branques. Assegureu-vos que el tronc no estigui danyat. Es recomana plantar la perera en un lloc assolellat, allunyat de corrents d'aire i fortes ratxes de vent. Trieu un lloc amb sòl argilós solt i un nivell freàtic a almenys tres metres de distància.

El forat de plantació s'ha de preparar amb antelació, uns 10 dies abans de plantar l'arbre. La profunditat i l'amplada es determinen en funció de la mida de les arrels i del cepellón. Ha de tenir com a mínim mig metre de diàmetre i 70 cm de profunditat. A continuació, s'afegeix fertilitzant al forat. La capa superior ha de ser una barreja de matèria mineral i orgànica. Es poden utilitzar cendres, superfosfat, potassi i humus.

Si el nivell freàtic és proper, el drenatge serà essencial: closques de nous, pedra calcària, còdols.

Primer, claveu un suport per a la plàntula. El suport ha de ser més alt i gruixut que el perer per proporcionar suport durant el vent i les precipitacions. Després, inspeccioneu la plàntula. Les arrels seques es poden reviure col·locant la plàntula en una solució d'aigua i argila. Si no es detecta cap dany, col·loqueu-la al centre del forat i ompliu-la amb cura amb terra, assegurant-vos que la terra es mantingui solta.

El coll de l'arrel ha d'estar uns centímetres per sobre del nivell del sòl. Un cop el forat estigui completament ple, compacteu la terra i caveu una petita rasa per regar. Lligueu la plàntula al suport amb bandes elàstiques o un drap simple. Després de plantar, regueu la plàntula generosament i cobriu la terra amb fulles, serradures i palla.

Atenció necessària

La perera de marbre requereix relativament poc manteniment. Tanmateix, regar, podar i fertilitzar a temps tindran un impacte positiu en el rendiment. La varietat no tolera la sequera, però l'excés d'humitat també afecta negativament l'arbre. És millor regar-lo amb petites quantitats durant una hora. També podeu cavar una rasa a prop de la perera i abocar-hi aigua. La intensitat del reg depèn de l'època de l'any i de la quantitat de pluja.

Els tipus de fertilitzants es seleccionen en funció de l'etapa de creixement de l'arbre. Durant el període de floració activa, s'han d'aplicar fertilitzants que contenen nitrogen, i després de la fructificació, fertilitzants orgànics i que contenen fòsfor. Abans de les gelades, l'arbre s'ha de tornar a alimentar amb fertilitzants que contenen nitrogen per preparar-lo per a la temporada de fred. La poda es fa normalment a la primavera: es treuen les branques danyades i mortes i es dóna forma a la capçada.

Maduració del cultiu i el seu emmagatzematge

La collita es recull a finals d'estiu o principis de tardor.

És possible que les peres caiguin abans si hi ha hagut algun error de cura. Tanmateix, amb una cura oportuna i adequada, la varietat Mramornaya produeix rendiments força elevats. La fruita es pot collir fins i tot quan no està completament madura. Si es processen correctament, no només conservaran el seu sabor, sinó que també es conservaran durant uns dos mesos. La pell densa i gruixuda de la fruita garanteix una bona transportabilitat i vida útil.

Plagues i malalties

La perera de marbre és força resistent a diverses malalties fúngiques. Tanmateix, el rovell, la citosporosi i el xancre negre de vegades poden afectar l'arbre. Els signes d'aquestes malalties apareixen principalment a les fulles i l'escorça. Per tant, al primer signe de malaltia, la planta s'ha de tractar amb barreja de Bordeus, sulfat de coure o brea de jardí. La perera també és susceptible a plagues, com ara els àcars de la perera, les carpocapses i les arnes de l'arç blanc. Els arbres es tracten amb productes químics especialitzats per combatre aquestes plagues. Mentre es combaten malalties o plagues, és essencial tractar també els arbres veïns com a mesura preventiva.

Pros i contres de la varietat

Aquesta varietat té avantatges i desavantatges. Mramornaya és una pera de fructificació primerenca amb un sabor excel·lent i un fruit atractiu. La seva composició química i la seva excel·lent transportabilitat també són excel·lents. És altament productiva i resistent a l'oïdi i la sarna. Els desavantatges inclouen una resistència hivernal mediocre, susceptibilitat a les gelades de primavera, manca de tolerància a la sequera i sensibilitat a l'excés d'humitat.

Sens dubte, val la pena intentar cultivar una perera. Una cura adequada i una ubicació ben escollida garantiran uns resultats excel·lents.

Vídeo: "Fertilització de pereres a la primavera"

Aquest vídeo us mostrarà com alimentar correctament un perer a la primavera.