Pessigar les albergínies en un hivernacle és una part important de la cura

Necessitat del procediment

Pessigar els brots laterals (o brots laterals) implica eliminar l'excés de brots laterals i fullatge d'una planta. Això permet que la planta jove es desenvolupi, s'enforteixi i produeixi fruits més grans. Aquest procés requereix habilitat i experiència. És important entendre que aquests brots laterals es formen entre la tija principal i una fulla lateral, i consumeixen molta energia de la planta. Normalment, aquests brots es treuen amb cura, deixant un tros d'uns 10 mil·límetres. Un tros més gran pot afavorir la podridura al lloc danyat, cosa que pot danyar encara més tota la planta. Tanmateix, si el brot lateral es treu completament, normalment creixerà un nou creixement al seu lloc.

Atès que la majoria de varietats d'albergínia cultivades en hivernacle formen grans arbustos amb abundant fullatge, es recomana eliminar periòdicament l'excés de fulles i brots. En cas contrari, les plantes esdevindran altes i amb múltiples tiges amb un fullatge ben desenvolupat, i no tindran l'energia per produir fruits.

Per a gairebé totes les varietats d'hivernacle, es recomana pinçar els brots laterals. Fins i tot si és possible regular la temperatura i la humitat en un hivernacle, cosa que afavoreix el creixement normal del fullatge i garanteix una bona collita, es duen a terme eliminacions de brots laterals per augmentar la mida del fruit i accelerar la maduració.

Tanmateix, cal tenir en compte que en alguns casos no cal pessigar els brots laterals. Les varietats d'albergínia de creixement baix tenen una quantitat moderada de fullatge i formen els seus propis arbustos, cosa que requereix poca cura addicional. Les varietats cultivades en terreny obert solen tenir una quantitat escassa de fullatge, cosa que protegeix el sòl de l'assecat durant els períodes calorosos. Aquestes plantes creixen menys ràpidament que les varietats d'hivernacle i no requereixen pessigar.

Treball preliminar

Abans de treure els brots laterals, es recomana lligar les albergínies, ja que les tiges es dobleguen significativament sota el pes dels fruits grans i es poden trencar. També és important entendre que treure l'excés de fullatge i brots debilita la planta.

Hi ha diverses opcions per arreglar els casquets:

• La instal·lació del suport (enreixat, estaques) es realitza amb cura, sense danyar les arrels de la planta.
• Estirant filferro o corda gruixuda per sobre dels arbustos plantats al llarg del llit, als quals després es lliguen les tiges.
• La lliga es fa amb cordill en diversos llocs de la planta per sota de l'internode de la tija.

Com es fa el fillastre?

Es recomana dur a terme la poda lateral 2-3 setmanes després de plantar albergínies, quan ja ha aparegut una quantitat suficient de fullatge i els planters han crescut fins a una mida de 5-10 centímetres.

Per fer-ho, inspeccioneu acuradament la planta i elimineu l'excés de creixement segons l'esquema de formació d'arbustos escollit. Tenint en compte que les albergínies no creixen gaire vigorosament, n'hi ha prou amb eliminar els brots laterals un cop cada dues setmanes.

Quan es realitza el procediment de sonificació, es recomana:

• Els fillastres s'han de treure amb cura a mà (pessigant-los) o amb una eina (tisores de podar, ganivet), sense danyar la planta en si;
• traieu totes les fulles, brots i flors per sota de l'internode de la tija principal, només en períodes calorosos és recomanable deixar uns quants fillastres i fulles per ombrejar les arrels i el sòl;
• pessigar la part superior de la tija per aturar el creixement, cosa que afavoreix una maduració més ràpida del fruit.

El pessigament dels brots laterals es realitza segons l'esquema de formació d'arbustos escollit:

• La poda d'una sola tija s'utilitza per a plantes debilitades, sobretot si la varietat d'albergínia és alta. Quan la planta arriba a uns 30 centímetres, es talla la punta del brot principal, cosa que estimula el creixement dels brots laterals, les fulles i les flors. En aquest cas, les flors i els ovaris s'aclareixen manualment, deixant-ne només un cada vegada, i es treuen les puntes dels brots. Es tallen tots els brots sobrants.
• Poda de diverses tiges (de 2 a 5): es realitza en plantes fortes i sanes. Quan un arbust arriba als 30 centímetres, es pela la part superior de la planta, deixant alguns dels brots més forts i grans, cosa que permet produir més flors i fruits.

Atenció addicional

Quan cultiveu albergínies en condicions d'hivernacle, heu de seguir les regles bàsiques:

• Les varietats altes s'han de lligar a suports (enreixats, estaques) o filferro estirat sobre les branques.
• És important controlar la humitat de l'aire, que no ha de superar el 65%, i la temperatura. Per a aquest propòsit s'utilitzen termòmetres i higròmetres.
• Es recomana ventilar regularment l'hivernacle mitjançant reixetes i finestres per prevenir malalties i plagues de les plantes. L'aire fresc ajuda a endurir les plantes joves.

• És recomanable plantar varietats d'albergínia en un hivernacle que s'hagin demostrat bé en aquest tipus de cultiu i que es caracteritzin per la resistència a les fluctuacions de temperatura i diverses malalties, tinguin un alt rendiment i un excel·lent sabor de la fruita.
• És recomanable no excedir-se amb el reg excessiu, ja que la humitat elevada a l'hivernacle pot contribuir al desenvolupament de floridura grisa i malalties del sistema radicular.
• La fertilització es duu a terme després que la planta s'hagi adaptat al nou sòl després de la plantació. Això normalment es manifesta en l'aparició de noves fulles o ovaris.
  Es recomana col·locar les fulles, les tiges, els ovaris i els fruits defectuosos eliminats en un recipient de compost, ja que això es convertirà més tard en un bon fertilitzant.

Vídeo: "Cura adequada de l'albergínia. Pessigar els brots laterals"

Aquest vídeo respondrà preguntes importants: s'han de sembrar les albergínies de costat i com donar forma correcta a les plantes.